Vanesa Freixa Riba

Va néixer al Pirineu. I no sap com explicar-ho però sempre va saber que s’hi quedaria. Va tenir la sort de tenir una infància amb un entorn on mai hi va faltar el dibuix i la música i això de ben segur que marca. Des de petita dibuixava i va escoltar moltes vegades que ho feia bé. Va començar a rebre els primers premis acompanyats de caixes de colors que mirava com si fossin un regal preciós. Pensa, però, que li ho van dir tant que es va acabar perdent una mica…  Mai ningú li havia dit que lo important era l’expressió lliure, que la creació era jugar i que no s’havia de buscar a fora, sinó dins d’una mateixa. Tot i això va fer Belles Arts, però un cop va acabar va deixar de dibuixar. Després, va tornar a casa, al Pirineu, i va estar deu anys fent una feina fabulosa dinamitzant el seu entorn rural, però les ganes de dibuixar i continuar creant seguien pitjant fort. Fins que un dia va decidir fer el salt, i provar, i enfrontar-se amb aquelles pors que havien quedat en hivernació. Des de llavors combina la il·lustració  amb l’escriptura i el pensament al voltant de la ruralitat. No pot definir-se amb una sola cosa, perquè li agraden moltes. Ara és mare de dos criatures que són el repte més gran i més bonic que ha tingut mai al davant. Gràcies a elles, a estones, torna a ser nena. Viuen en un entorn privilegiat on tenen la sort de poder tenir també nou ovelles que els hi donen, a parts iguals, alegries i reptes a superar. Si tot va bé, en breu, fins i tot faran una mica de formatge.